L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT – BARCELONA EL PRAT UNA OCASIÓ DESAPROFITADA QUE CAL RECONDUIR

L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT – BARCELONA EL PRAT UNA OCASIÓ DESAPROFITADA QUE CAL RECONDUIR Mirades des del Catalanisme

2021-11-12T19:19:46+00:0012 de novembre, 2021|General|

En a penes tres mesos hem vist com una inversió de 1.700 M€ per a una nova ampliació de l’Aeroport de Barcelona s’anul·lava i quedava, si més no, ajornada durant els propers cinc anys.

La polèmica sobre el futur de l’aeroport del Prat és significativa, no només pel debat sobre el model aeroportuari, les polítiques mediambientals o el desenvolupament econòmic de Catalunya i de Barcelona. Ho és, sobre tot, per què posa en qüestió la manera de governar el país.

Feia mesos que AENA i el Ministeri de Transports havien posat sobre la taula el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. Davant les indecisions i contradiccions del Govern de la Generalitat de Catalunya i el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona i davant la impossibilitat de tancar un acord abans d’acabar el termini en que calia aprovar la programació de les inversions, el Govern d’Espanya i AENA, van prendre la decisió de desprogramar aquesta inversió i no incloure-la en el DORA (Document de Regulació Aeroportuària 2022-2027) que el Govern d’Espanya va aprovar i que preveu les actuacions a realitzar i, per tant, l’evolució dels aeroports espanyols, gestionats per AENA, en elspropers anys.

En conseqüència, la inversió prevista queda reduïda, ara per ara, a uns 300M€ en el conjunt d’aeroports catalans i això comporta segons els informes d’AENA i els estudis que s’han realitzat, la renúncia a la creació de molts milers de llocs de treball durant l’execució i en la fase d’explotació de la nova infraestructura i d’altres instal·lacions associades i la renúncia a un important factor generador de creixement econòmic per a Catalunya en el futur.

Portes Obertes del Catalanisme creu necessari fer algunes consideracions sobre aquest fet tant rellevant, per la manera com s’ha gestionat i debatut i perquè comporta indubtables conseqüències en l’economia del país i en la seva capacitat competitiva.

Considera convenient assenyalar que, a l’hora de programar i avaluar un projecte de la importància d’aquest és necessari tenir presents els profunds canvis que s’han produït en els darrers anys i també els que es poden produir en el futur.

La gravíssima crisi econòmica iniciada el 2008, que ha posat en entredit el funcionament del propi sistema i els múltiples i severs impactes de la crisi del COVID19 que entre d’altres coses han alterat els hàbits de mobilitat, obliguen a plantejar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona amb criteris que probablement no existien quan es va planificar a principis de segle l’ampliació inaugurada el 2009. Ambdues crisis ens han ensenyat que el creixement s’ha de recolzar sobre bases més sostenibles, consumint menys recursos naturals, contaminant menys i treballant per una economia més centrada en el coneixement, en la digitalització i en la recerca.

Els avenços de la indústria aeronàutica ens permeten pensar en la possibilitat, a mig termini, de disposar de sistemes més eficients tant pel que fa a la velocitat, a l’autonomia, la operativa com a l’ús de fonts d’energia descarbonitzades. A més, la potenciació dels aeroports de Reus i Girona, millorant les seves comunicacions, podencontribuir a alleugerir la càrrega dels vols turístics de l’aeroport del Prat. De la mateixa manera que ferrocarril ha d’avançar com a mitjà de transport alternatiu per als vols de curt radi.

L’Aeroport de Barcelona no pot restar al marge del model de desenvolupament que volem per a Catalunya. Aquest model s’ha de fonamentar molt més en activitats d’alt valor afegit, en el desenvolupament científic i tecnològic, en salut, en l’atracció de tecnologia, d’activitats innovadores i talent. L’Aeroport ha de servir aquests objectius, amb un creixement més qualitatiu que quantitatiu. Per això necessitem que l’Aeroport faciliti la internacionalització, amb bones connexions internacionals i intercontinentals. Malgrat que aquestes han experimentat un considerable increment d’ençà la posada en marxa de l’anterior ampliació amb la T1 i el funcionament del “Comitè de Rutes”, cal encara incidir en aquesta direcció i facilitar quel’Aeroport incrementi la seva capacitat per a les connexions internacionals i intercontinentals. Convé assenyalar, tanmateix, que per a assolir aquest objectiu cal una bona infraestructura, però també una política d’atracció de companyies que, en el marc d’aliances de les companyies aèries, desenvolupin aquesta funció. I aquest no és el cas de l’actual Aeroport de Barcelona, on les companyies dominants estan lluny d’aquests plantejaments.

Per tot això, Portes Obertes del Catalanisme considera que:

1er. Cal ser crítics en la forma com s’ha abordat el projecte i el seu debat. Malgrat que el projecte d’AENA va ser presentat abans de la pandèmia, el Govern de la Generalitat no ha posat sobre la taula cap proposta envers l’Aeroport ni sobre les funcions que aquest hauria de jugar d’acord amb uns objectius més generals sobre el model de desenvolupament del país -que probablement tampoc existeix- més enllà de reclamar la gestió dels aeroports catalans. Tampoc l’Ajuntament de Barcelona ha explicitat un model desenvolupament de la ciutat i la conurbaciómetropolitana al qual l’Aeroport hauria de servir.Governar vol dir prendre decisions i explicar amb claredat les raons per les quals s’adopten. Mesures de tant impacte estratègic com l’ampliació i la modernització de l’aeroport del Prat no poden quedar subordinades a raons de caràcter merament tàctic o conjuntural.

2n. El projecte no s’ha analitzat tant com calia amb les autoritats de Catalunya ni amb els sectors implicats. S’ha amagat la complexitat que un projecte com aquest presenta, sense tenir en compte, d’una manera convenientment organitzada i prenent el temps necessari, les expectatives i interessos de la societat catalana i l’opinió experta de professionals i científics.Dient simplement no al projecte, eludint la complexitat del debat i reduint-lo a excuses massa simplistes (la protecció de la Ricarda, per exemple), no es fa cap favor al futur del país i de la seva capital. Un impuls al desenvolupament sostenible, fonamentat en activitats d’alt valor, en el progrés científic i tecnològic i en l’atracció de talent, complementari amb d’altres infraestructures, com poden ser la Fira, el Port, el Consorci de la Zona Franca o la ZAL, o les infraestructures innovadores i de coneixement que el país posseeix com el Parc de Recerca Biomèdica, el Barcelona Supercomputing Centero el Sincrotró Alba, entre moltes altres, és el que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar el projecte aeroportuari.

3er. Cal no donar per perdut el projecte i posar en marxa els mecanismes que facin possible un disseny de l’Aeroport ampliat, al servei de les necessitats de desenvolupament d’un país i d’una ciutat capdavanters com són Catalunya i Barcelona que ha d’aspirar a consolidar-se com la ciutat referent de la gran regió euromediterrània.

4rt. Cal reconduir la situació. Els responsables polítics han de reprendre el diàleg per a fer possible l’ampliació i la modernització de l’aeroport del Prat i fer-ho també amb les entitats i sectors implicats. La represa d’aquest diàleg s’ha de fer sobre bases constructives per què l’economia i la societat catalanes ho necessiteni ho reclamen.

Barcelona, novembre de 2021