Unitat, col·laboració, consens

Unitat, col·laboració, consens Declaració de Portes Obertes del Catalanisme sobre la nova etapa post-covid

2020-06-23T15:37:30+00:0023 de juny, 2020|General|

A poc a poc, la societat catalana recupera, no sense moltes dificultats i limitacions, la normalitat estroncada per la pitjor crisi sanitària de les darreres dècades. Deixem enrere molt patiment, moltes persones que ens han deixat enmig de la pandèmia i unes gravíssimes seqüeles en tots els àmbits que ara ens cal encarar.

Creiem que cal fer front a aquesta nova etapa amb esperança i optimisme. Sense oblidar el dolor i sense perdre de vista que la situació sanitària està controlada però no resolta i que, per tant, no es pot abaixar la guàrdia.

Creiem que hi ha motius per a l’esperança.

  • Perquè malgrat un excés de soroll i de confrontació política, el fet és que en general les nostres administracions han estat a l’alçada. En els diferents nivells, des dels ajuntaments fins a l’administració central, passant pel governs de les comunitats autonomes, els nostres governants han fet tot allò que ha estat en les seves mans per controlar la pandèmia.
  • Perquè els nostres treballadors públics o dels sectors essencials han estat també a l’alçada. Començant pels sanitaris, que han rebut un merescut homenatge ciutadà. Però també els relacionats amb la seguretat pública, amb el transport, amb l’alimentació, amb els serveis socials, amb l’educació… I el conjunt dels ciutadans i ciutadanes han viscut amb disciplina un duríssim confinament.
  • Perquè el nostre teixit productiu també ha respost. Sabem que hi ha sectors especialment afectats, com els relacionats amb el turisme, la restauració, l’oci, els espectacles, la indústria cultural, el comerç, etc. Però tenim al davant indicadors que ens permeten iniciar la recuperació, que sens dubte necessitarà molta ajuda des del sector públic. Després de les mesures de xoc desplegades, ara caldrà prendre decisions per a cada sector de l’activitat per fer possible una recuperació sòlida i sostenible de l’activitat econòmica.

La crisi viscuda ens dóna algunes lliçons que haurien d’ajudar-nos a definir l’agenda política de Catalunya.

En primer lloc, en relació al sistema sanitari. És veritat que disposem d’una sanitat universal, moderna, d’alta qualitat tècnica i professional i capaç de respondre a una pandèmia com la que hem viscut. Però també hem constatat l’efecte de les retallades en els pressupostos públics, especialment severes en els darrers deu anys a Catalunya, i la feblesa dels serveis i les polítiques de prevenció que, a la vista de l’experiència, han de ser reforçats. Hi ha també un altre dèficit que ha emergit de manera dramàtica: l’atenció a la gent gran. Ja no és només la manca de places en residències públiques, és també la deficient assistència sanitària associada.

En segon lloc, en relació a l’equitat. La darrera crisi financera, a partir de l’any 2008, ha deixat la seqüela de l’increment dels nivells de desigualtat i de pobresa. La pandèmia ha posat de manifest les conseqüències d’aquest nivell de desigualtat. En particular en l’anomenada bretxa digital. La nostra societat no es pot permetre el luxe de deixar créixer les desigualtats i menys encara entre els nostres adolescents i joves, molts dels quals no tenen ni fàcil accés al món digital ni un entorn favorable als canvis que aquest planteja . Aquesta nova crisi no pot significar un nou increment d’aquestes desigualtats, que les cues davant els menjadors socials recorden de manera colpidora, sinó ben al contrari una major consciència dels seus efectes letals en la cohesió social.

En tercer lloc, la gestió de la pandèmia, de l’estat d’alarma i de l’anomenada “desescalada”, ha demostrat que els problemes de governança territorial d’Espanya que tantes vegades hem denunciat, són reals. No tenim cap dubte,  en una situació tan excepcional,  de la necessitat i la utilitat de la declaració d’Estat d’Alarma. Però tampoc no dubtem de la conveniència de reforçar la capacitat de decisió de les CCAA. Necessitem més poder territorial, millor coordinació i més lleialtat política i institucional. La necessitat d’instruments de caràcter federal és avui una evidència compartida per la totalitat dels governs de les CCAA, amb independència del seu color polític.

I, en quart lloc, la pandèmia ha posat el projecte europeu davant del mirall. La UE es juga el seu futur en les decisions que prengui en relació a la recuperació econòmica. No es tracta d’un debat al voltant de la solidaritat, sinó d’abordar amb coratge i ambició la posada en marxa de polítiques “europees” que trenquin amb una perspectiva exclusivament “nacional” i confirmin que Europa és un projecte comú, capaç  de construir una realitat política, cultural, social i econòmica.

A Portes Obertes del Catalanisme creiem que és el moment d’apel·lar a la unitat i la col·laboració.

La superació d’aquesta crisi no serà ni fàcil, ni ràpida, ni estarà exempta de dificultats i sacrificis. No podem ignorar la gravetat de la caiguda del PIB i de l’increment del nostre endeutament. Són tantes les incerteses i les dificultats que haurem de superar que no és el moment de la confrontació ni de la cerca d’enemics a qui atribuir tots els nostres mals.

Necessitem governs capaços de buscar les formules adequades per construir consensos que legitimin les decisions que caldrà prendre. El Govern de la Generalitat ha posat en marxa una comissió interdepartamental, CORECO (Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social) i una altra de més acadèmica i prospectiva, la Comissió 2020. Són iniciatives que saludem positivament. Però és imprescindible i urgent, pe a la construcció d’aquest consens, posar en marxa iniciatives que agrupin amb aquest propòsit el govern i la oposició així com també les organitzacions sindicals i patronals.

Utilitzar la pandèmia per a legitimar el projecte polític de l’independentisme i pensar que la superació d’aquesta crisi i les seves seqüeles socials i econòmiques es pot fer els uns contra els altres és un error descomunal. Ara, més que mai, és l’hora del consens.

Barcelona, juny de 2020