Risc, riquesa, treball

Risc, riquesa, treball

2017-02-28T19:28:33+00:0027 de novembre, 2016|Articles d'opinió|

Crec que no m’equivoco si dic que, tradicionalment, un dels trets diferencials de Catalunya ha estat el seu dinamisme empresarial, aquesta singular capacitat per assumir risc, generar riquesa, donar treball i fer-ho arribar al conjunt de la societat

Des de fa temps, anem fluixos en aquets tres aspectes. Vegem-ho.

Pel que fa a assumir risc, avui el discurs empresarial el lideren, d’una banda, alts executius de grans corporacions molt ben remunerats i, d’una altra, emprenedors de start-up que, més que fer empresa busquen assolir el més aviat possible una gran plusvàlua. Poc risc assumeixen uns i altres.

Pel que fa a generar riquesa, qui més ho ha fet de sempre és l’empresari ja sigui de la petita o la mitjana empresa, que es juga el seu patrimoni i posa la seva vida al servei d’un projecte a llarg termini. Unes empreses que a l’arrelar en un territori traslladen de manera natural la riquesa a totes les persones que la conformen, donant ocupació digne i de qualitat. Els catalans hem anat perdent impuls.

I, finalment, fer arribar la riquesa al conjunt de la societat. Cal veure què passa arreu, com les classes mitjanes es van difuminant immerses en un capitalisme de guanyadors –molt pocs- i perdedors, -cada vegada més-. Catalunya no hi queda al marge. Només els projectes empresarials amb vocació industrial poden contribuir a reparar aquesta creixent fractura social.

I tot plegat es responsabilitat, principalment, de l’empresari. Cert. Però els empresaris i empresàries ens movem en un marc d’actuació. Un marc legal i, a la vegada, cultural. I de fa anys, ni un ni l’altre acompanya a les persones que volen engegar i consolidar un projecte empresarial a llarg termini, competitiu i fort en un món global, però arrelat a un territori.

I vull acabar referint-me a les consideracions de caire cultural. Cal recuperar aquell esperit i aquella actitud que va fer de Catalunya un espai atractiu, respectat i reconegut a tota Espanya i a Europa. Aquella Catalunya capaç d’estimular els propis catalans i d’atreure el millor d’altres parts d’Espanya i d’Europa.

Preocupar-nos de tot això és també una expressió del catalanisme entès com a preocupació per tot allò que afecta a la nostra societat i a la voluntat d’afrontar les solucions des d’una perspectiva de justícia, d’equitat i progrés.

I de moment no anem bé.