Referèndum: legitimitat o legalitat

La Vanguardia  14-05-2017


Dos col·lectius de juristes confronten les seves posicions sobre la viabilitat de la consulta que proposa el Govern

4.2.2547160618_LaVanguardia_20170514_CAT_CAT

L’ intens debat sobre la convocatòria del referèndum de després de l’estiu ha empès dos grups de juristes a fer un pas endavant per pronunciar-se sobre quina viabilitat té. Dijous la plataforma Tercera Via va presentar una declaració que aposta per tornar a enfilar el camí del mig abans no es produeixi el xoc jurídic i polític entre els governs. L’altre grup és el de Juristes pel Referèndum, en què 600 professionals de la justícia van subscriure un manifest a favor del dret a ­decidir.

Els dos col·lectius han publicat manifestos i declaracions sobre els principis que cal tenir en compte per resoldre la crisi política actual i que, en ambdós casos, sempre passen pel respecte a la legalitat. Ara bé, fins on es pot esprémer la llei? Aquesta és la principal discrepància entre els dos col·lectius.

Portes obertes: el camí del mig

L’últim manifest es va presentar dijous. Prop de tres-centes persones van omplir l’Auditori del Col·legi d’Advocats de Barcelona per donar suport al col·lectiu Portes Obertes del Catalanisme, que aposta per seguir el camí de la tercera via, suspendre el referèndum i seure en una taula de negociació amb el govern espanyol per fer més factibles les pretensions catalanes. “No degradem les nostres institucions ni saltant-nos l’Estat de dret ni bloquejant els canvis que són necessaris i possibles”.

La discrepància principal amb l’altre grup de juristes rau en la voluntat de tirar endavant la votació en el moment actual més que no pas en una qüestió legal. De fet, tots dos grups estan d’acord que la Constitució no recull el referèndum vinculant que vol implementar el Govern i que l’única possibilitat seria dur a terme un referèndum consultiu, que seria similar al 9N però autoritzada per l’Estat. “Un referèndum consultiu sí que hi cap”, apuntava dijous l’exvicepresident del TC, Eugeni Gay, durant un col·loqui durant la presentació de Portes Obertes del Catalanisme.

Tot i això, per molt que aquest referèndum hi càpiga, el col·lectiu descarta que ara per ara sigui convenient tirar-lo endavant. A la presentació de la declaració hi van assistir destacats dirigents del PSC i de l’extingida Unió Democràtica com Miquel Iceta, Pere Navarro, Josep Antoni Duran i Lleida, Ramon Espadaler i exconsellers com Caterina Mieras, Ramon Espasa, Lluís Alegre i Ignasi Farreras. En el col·loqui a banda d’Eugeni Gay també hi van participar l’exconsellera Pilar Fernández Bozal i el catedràtic de Dret Constitucional de la UB Xavier Arbós.

El professor destaca que “la idea de Portes Obertes no té com a objectiu impulsar un referèndum consultiu sinó propiciar espais de diàleg. Aquests espais s’han de trobar en el marc legal, que ofereix un ampli ventall de possibilitats, entre les quals hi ha la celebració d’un referèndum consultiu. Però això no ho plantejo com a primera opció”.

La recepta de la tercera via per evitar el xoc de trens passa per tornar a la casella de sortida. Posar el comptador a zero i establir una negociació que pugui ser fructífera per a totes dues parts, és a dir, el Govern espanyol i els partits polítics que defensen celebrar el referèndum, al marge que siguin o no independentistes. El grup assenyala que per aconseguir-ho calen concessions. Per això demanen al Govern català que suspengui el referèndum i al Govern espanyol que s’avingui a revisar la singularitat de Catalunya, el finançament de l’autogovern i les competències de la Generalitat.

Juristes pel referèndum
tant sí com no

Per contra, els Juristes pel Referèndum volen que el govern de la Generalitat tiri endavant la convocatòria de la consulta perquè consideren que hi ha marge legal per fer-ho. Sis-cents professionals, entre advocats, procuradors, secretaris judicials i algun jutge, van subscriure el manifest. “El dret ha d’estar per donar respostes i no per ser un impediment”, afirma la catedràtica de Dret Constitucional de la UB, Mercè Barceló, que afegeix que “el principi democràtic permetria celebrar del referèndum”.

La catedràtica és una de les sis-centes persones que van subscriure “el manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya”. El bressol de la iniciativa és el Col·lectiu Praga, que integra un grup de professors de dret universitari que s’expressen en la línia del que fixa el Pacte Nacional pel Referèndum.

En aquest col·lectiu, entre d’altres, hi figuren l’actual alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pissarelo, i l’ex-secretari general del Parlament Pere Sol, que va abandonar el càrrec després d’un any ple de tensions.

A la presentació del col·lectiu hi van assistir el conseller Carles Mundó, el president del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, els diputats de Junts pel Sí Jordi Turull i Lluís Llach, David Cid, de la direcció d’ICV i d’En Comú Podem i Carles Viver Pi-Sunyer, expresident del Consell Assessor de la Transició Nacional.

Aquest grup de juristes considera que l’actual constitució permetria celebrar un referèndum atenent al principi de participació política. Entenen que amb el marc legal actual es podria fer la votació que “jurídicament seria consultiva però políticament seria vinculant”. A partir d’aquí, en cas que guanyés el sí, s’hauria d’engegar els mecanismes de negociació amb l’Estat per plasmar el resultat en una reforma constitucional.

Legalitat i legitimitat

Els dos grups coincideixen a dir que el referèndum només podria ser consultiu, però difereixen en el moment que s’ha d’aplicar i sobretot en el camí del futur. Els partidaris de la tercera via insisteixen que el rumb emprès pel govern ha de cenyir-se a la legalitat i veuen amb temor la voluntat de l’executiu de Puigdemont de desobeir les lleis en nom d’una suposada legitimitat. “La legalitat és la que dona la legitimitat. No es poden invertir els termes i posar en risc una cosa tan important com la Constitució”, insistia l’exvicepresident del TC. El catedràtic Arbós subratlla que el Govern està “banalitzant el dret invocant la legitimitat”, ja que considera que la desobediència és un “exercici individual en què s’assumeix el risc d’incomplir la llei per compte propi”, però el Govern no pot “desqualificar tot l’ordenament jurídic en nom de la seva legitimitat”. Per contra, els Juristes pel Referèndum ho veuen del tot diferent. Consideren que com que la consulta sí que té cabuda a la Constitució l’Estat té l’obligació de donar-hi resposta. En cas que no sigui així entenen que el primer que estaria desobeint la llei seria el Govern espanyol i, per tant, l’escenari seria diferent per poder emprendre altres vies. “Si a tu et neguen l’existència d’un dret que existeix, qui trenca el joc de cartes és l’altra part. Aleshores, qui està desobeint? Si l’Estat no compleix amb els seus compromisos el primer que ­desobeeix és l’Estat”, es pregunta Barceló.

En qualsevol d’aquests casos la discussió jurídica culmina en una col·lisió de drets i cada col·lectiu es mostra partidari de prioritzar-ne uns en favor d’uns altres. Els partidaris de la tercera via recorden que la Constitució fixa la “indissoluble unitat de la nació espanyola”, mentre que els impulsors del referèndum creuen que la seva tesi queda avalada pel “principi democràtic”.

Les visions dels juristes, en definitiva, depenen de com s’interpretin les lleis. Els dos catedràtics, Xavier Arbós i Mercè Barceló, recorden la doctrina del dret internacional sobre els referèndums d’autodeterminació. Arbós afirma que “no es pot fer un referèndum d’autodeterminació si no hi ha una situació colonial o d’opressió de les minories, i en aquest cas vivim en un sistema democràtic”. I Barceló expressa que “si això fos així arribaríem a una conclusió molt estranya. Com que no som una colònia ni un poble oprimit, no podem decidir”.



Altres articles d´interés