Portes obertes del catalanisme,… per què donar-li un sí

Portes obertes del catalanisme,… per què donar-li un sí

2018-12-17T23:06:17+00:004 de gener, 2017|Articles d'opinió|

El proppassat 14 de novembre es celebrà un acte a Barcelona que porta el títol “Catalanisme de portes obertes”. En ell es reuniren persones de sensibilitats polítiques diferents que comparteixen un catalanisme polític i la conveniència o el desig de continuar sent part del conjunt de l’Estat Espanyol.

La reivindicació catalanista i del projecte que ha representat el catalanisme com un moviment polític (que sempre ha estat lligat amb un projecte reformista per a Espanya) neix de moltes causes. Voldria breument, aquí, esmentar dos que poden ser crucial pel nostre futur.

No es secret per a ningú que las societat humanes enfrontaran en el s propers 40 o 50 anys el reptes més importants de la historia humana: reptes per aturar el alt deteriorament mediambientals; necessitat de donar resposta a una duríssima competència al nostre model econòmic i de vida per part de les noves potencies emergents; canvis ràpids i profunds en el sistema productiu per les innovacions científic i tecnològiques amb un dur impacte en le mercat de treball que generarà més inestabilitat; nou repartiment mundial del poder on els països europeus en perdrem molt de pes i rellevància; importants problemes d’equitat i dificultats per mantenir el Estat del Benestar tal i com l’entenem ara; constatació de que els problemes actuals (insuficiència de recursos públics, delinqüència organitzada …) tenen solució no més a nivell internacional i a aquest nivell no existeixen les institucions adequades per poder resoldre’ls ,…. molts reptes i de molta fundaria. En trobar vies adequades de solució ens va la qualitat de vida quotidiana: possibilitat d’accés a la salut, a l’educació , al habitatge, al oci,… al passejar pels nostres carrers amb tranquil·litat sentin-nos protegits.

Per aconseguir respondre positivament amb aquest reptes en calen dos condicions centrals sense les quals no hi ha possibilitat de millora. No més podran sortir-se positivament societats molt cohesionades internament (disposades a sacrificis perquè en saben que tan l’esforç com el guany es repartirà amb equitat: confien col·lectivament i tenen seguretat en el futur) i molt ben articulades amb el seu entorn: no hi ha solució als nostres problemes sense una acció estatal i especialment sobreestatal, en el nostre cas Europea. Dels problemes esmentats, començant per la desigualtat sense regulacions fiscals a nivell internacional, poca cosa en podrem fer a futur. I el mateix pel que fa a l’atur, la seguretat,…. Calen alts nivells d’integració i altíssima cooperació, amb pactes i practiques de ajuda mútua i articulació alta de polítiques, esforç compartit, …

El independentisme no compleix cap d’aquestes dos condicions: ens ha dividit com a societat (amb costos que encara no som conscients) i posa en risc els llaços de cooperació amb el conjunt d’Espanya i Europa. L’alternativa actual del “status quo” no compleix amb la primera de les condicions: divideix al conjunt de ciutadans en dos parts i no permet la cohesió necessària.

Que permetria un nou catalanisme “de portes obertes”? Històricament el catalanisme integrador i no independentista ha estat capaç de aquesta cohesió interna i externa. Potencialment hi ha una gran possibilitat: les enquestes sociològiques ens diuen que es un sentiment majoritari, una identitat compartida. Però desafortunadament avui només és una possibilitat, que pot esdevenir realitat si s’ajunten moltes voluntats i amb importants dosis de generositat col·lectiva. Ens cal recuperar un espai que respon, al menys potencialment amb aquestes dos condicions de cohesió interna i externa. Així podem afrontar els reptes de futur

amb més garanties d’èxit el reptes més importants que tenim com a país. Per aconseguir-ho en cal articular moviments, institucions i partits que en son diferents, però que poden afavorir un nivell de cohesió social respecte als grans temes a resoldre. Un espai que pot arribar a ser compartit per dos terços de la població (tan de bo) i una adequada relació amb la resta d’Espanya i Europa. Es el que ens cal. Per això diem si al catalanisme de portes obertes (a les portes obertes del catalanisme).

Carles Losada

Grup d’Opinió Construïm