Per una indústria audiovisual catalana orientada al món

Per una indústria audiovisual catalana orientada al món Mirades des del Catalanisme

2022-01-17T22:36:43+00:0017 de gener, 2022|General|

La recent negociació parlamentària a les Corts Generals sobre dels PGE de 2022 va coincidir de forma inesperada amb la discussió sobre la presència del català a les plataformes audiovisuals.

Els qui donaven suport als PGE presentats pel govern d’Espanya, però necessitaven demostrar la seva bel·ligerància i la seva fortalesa en la negociació política, van trobar una coartada perfecte en la coincidència amb el debat públic sobre l’avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual presentat pel Ministeri d’Economia i Transformació Digital i la necessitat d’establir “quotes lingüístiques” en la oferta audiovisual.

Amb els pressupostos generals de l’Estat ja aprovats, el “Projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual” s’ha enviat al Congrés dels diputats per a la seva tramitació parlamentària.

Aquest projecte de Llei és la transposició a la legislació espanyola de la Directiva europea 2018/1808, que forma part de la coneguda com “Estratègia per al Mercat Únic Digital d’Europa”. Es tracta de la resposta conjunta dels països de la UE per ordenar l’impacte de les grans plataformes digitals globals en el mercat audiovisual, que ha deixat obsoleta la legislació anterior sobre l’anomenada Televisió Digital Terrestre (TDT). La directiva busca, davant la ràpida evolució tecnològica dels serveis de comunicació audiovisual i dels “serveis audiovisuals a petició”, establir un marc jurídic compartit que garanteixi la protecció dels espectadors, l’equilibri entre els diversos actors que competeixen per una mateixa audiència i les mesures de foment i protecció de l’obra audiovisual europea, que inclouen la obligació dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual de contribuir al finançament anticipat de l’obra audiovisual “europea”.

Portes Obertes del Catalanisme vol expressar la seva opinió sobre una qüestió de gran importància per a la llengua, la cultura i la indústria del nostre país, fent les següents consideracions:

– Creiem que en el debat sobre la presència del català a les plataformes digitals es barregen tres aspectes que són ben diferents: d’una banda, el foment del català i la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya. De l’altra, el foment de la industria audiovisual catalana, que hauria de ser també un instrument útil per a la política lingüística i la política cultural del país. No es pot abordar simplement com la necessitat d’establir “quotes lingüístiques” que, si bé poden ser útils per a la protecció del dret dels catalanoparlants a disposar d’oferta en llur llengua, no són l’element central de la discussió.

Considerem positiu el fet que ja en els avantprojectes de la Llei s’hi fes constar la disposició del govern espanyol a incorporar mesures de foment i protecció de les llengües espanyoles diferents del castellà en la regulació del sector. Més enllà dels detalls que finalment s’incorporin en el tràmit parlamentari, es tracta d’un reconeixement explícit de la realitat plurilingüística d’Espanya. En aquest sentit, les obligacions que s’imposen a RTVE i a les plataformes digitals per emetre producció en català constitueixen un pas endavant.

També valorem positivament la introducció de mesures que ajudin al foment de la producció cinematogràfica original en català i al doblatge i subtitulació, que han de ser més concretades en el tràmit parlamentari o en el desenvolupament reglamentari de la Llei.

Considerem que el tema de fons és la situació del sector audiovisual català. Com ha passat en el món editorial, una forta industria del llibre “a” Catalunya ha fet possible una potent indústria editorial “en” català. Sense el primer, no hauria estat possible el segon. El mateix passa en el sector audiovisual. Catalunya necessita recuperar posicions en la indústria i en la producció audiovisual, que permeti canalitzar el talent que existeix. La diagnosi que efectua el CONCA sobre aquest sector és preocupant. Si hi ha bona producció audiovisual al país, pensada per a un món que ja és global, podrem tenir presència en els mercats internacionals i fer-hi present també la producció en català.

– Per altra banda, creiem que cal fer una consideració crítica sobre el procediment d’elaboració de l’avantprojecte de Llei:

 En un Estat plurinacional i plurilingüístic com és el nostre, no sembla adequat que una Llei que incideix directament en àmbits com la producció cultural o la política lingüística es faci sense consulta a les CCAA que són plenament competents en les matèries.

 No es tracta simplement d’incloure les CCAA en el tràmit d’audiència pública de l’avantprojecte, al mateix nivell que els sectors professionals que es considerin concernits. Es tracta de concertar aquesta política amb els governs de les CCAA afectades.

 Això posa de manifest que necessitem canvis en la organització territorial d’Espanya. Sabem que les reformes constitucionals necessàries per a aquests canvis requereixen un gran consens polítics que no sembla possible ara mateix. No obstant això, l’horitzó i el possible contingut d’aquestes reformes s’ha de fer explícit, i al mateix temps, es poden adoptar aquelles pràctiques i conductes que permetin millorar el model autonòmic per fer-lo avançar cap a un model federal, fins i tot amb reformes normatives que poden adoptar-se des de l’Executiu o sense majories qualificades.

– Finalment, el debat sobre la presència de les llengües espanyoles diferents del castellà en l’audiovisual posa de manifest la conveniència de desenvolupar l’article 3 de la CE que proclama la necessitat de la protecció del patrimoni lingüístic espanyol. La preservació i el desenvolupament de les llengües i dels drets lingüístics de la ciutadania és també una obligació del Govern d’Espanya. En aquest sentit, creiem que convé que les Corts Generals avencin en la tramitació d’una Llei Orgànica de reconeixement i empara de la pluralitat lingüística espanyola.

Barcelona, gener de 2022