Per les infraestructures!

Per les infraestructures!

2018-12-17T23:34:36+00:008 de març, 2017|Declaracions|

Preferim més inversions en ferrocarril que no pas un xoc de trens

Els serveis de Rodalies de Barcelona es col·lapsen amb freqüència. La xarxa de trens regionals és insuficient. El servei en hores punta de Ferrocarrils de la Generalitat està saturat. L’execució de les obres del Corredor Mediterrani, infraestructura clau per a Catalunya, però també per Andalusia, Múrcia i València, avança amb una lentitud exasperant. Les connexions intermodals amb els ports de Barcelona i Tarragona no s’acaben de resoldre satisfactòriament. La línia 9 del metro de Barcelona segueix paralitzada. Els colls d’ampolla, coneguts i diagnosticats per tots (túnel de l’Hospitalet, estació de Sants, nus de Montcada, estació de La Sagrera, façana de Tarragona, desdoblament de vies, obsolescència d’instal·lacions, …) no s’arreglen. Calen més exemples per demostrar com és d’urgent recuperar l’esforç inversor de les administracions públiques?

La manca d’inversions en matèria ferroviària, especialment de l’Estat, que en nom d’una política d’austeritat mal entesa ha abandonat aquesta despesa estratègica, afecta el benestar de les persones que agafen el tren per anar a treballar i que viuen la incomoditat d’aquest transport o l’angúnia d’arribar tard a la feina per les continues avaries o incidències.

Afecta igualment la bona marxa de l’economia del país, que necessita que es faci realitat el corredor que connecti les nostres mercaderies amb Europa i que faciliti el paper de porta del Mediterrani que li correspon al Port de Barcelona. I afecta, a més, a la contaminació, que és com dir la salut de les persones, en la mesura que no permet disminuir amb més eficàcia l’ús del vehicle privat.

Alguns diuen que no hi ha res a parlar amb Madrid. O bé posen condicions prèvies que fan impossible qualsevol acord. D’altres, incapaços d’entendre el problema de fons de l’encaix de Catalunya en el conjunt d’Espanya, no posen sobre la taula les propostes ni les actituds necessàries per arribar a acords.

Per damunt de la cridòria, hem de ser capaços de fer la llista dels problemes concrets que cal i podem resoldre. Alguns d’aquests problemes són materials o econòmics. D’altres tenen un caràcter més polític i fins i tot simbòlic. Per a cadascun d’ells hem de ser capaços de trobar una solució. Fer-ho altrament impedeix resoldre aquells problemes concrets quina solució reclamem els ciutadans.

La crisi econòmica que hem patit ha tingut com una de les seves conseqüències la radical paralització de la inversió pública. Cal, en un moment en que hem superat la recessió i es pot consolidar una etapa de creixement, fer una crida a totes les administracions per tal que incrementin significativament el seu esforç inversor.

L’objectiu ha de ser recuperar el nivell d’inversió de la dècada anterior. Sabem que això no es podrà fer de cop, sinó progressivament. I precisament perquè la recuperació serà lenta, la selecció de les prioritats és especialment delicada i políticament rellevant.

És cabdal que sobre això el Govern de Catalunya i el Govern espanyol dialoguin i arribin a acords executables:

  • És urgent invertir en Rodalies. La crisi ha fet impossible el desenvolupament del Pla de Rodalies 2008-2015 i de l’Acord sobre actuacions prioritàries 2014-2016. Però els documents de planificació i els estudis sobre el terreny existeixen i el que cal és convertir-los en programes d’inversió i consignar els recursos en el pressupost. No considerem adequades ni la proposta del Ministeri de Foment de fer un “nou pla de rodalies”, ni la del Departament de Territori de subordinar qualsevol acord a la transferència dels actius d’ADIF.
  • Cal que el govern espanyol deixi clara la seva voluntat d’executar el Corredor Mediterrani, abandonant tota ambigüitat i assumint un paper més actiu en la programació i en l’execució de les inversions, com en la negociació amb França i amb les autoritats europees. En paral·lel, el govern de la Generalitat ha de ser capaç de generar les complicitats necessàries amb la resta de comunitats autònomes i, amb aquestes aliances, treballar per un major compromís espanyol i europeu.
  • També és necessari que el Govern de la Generalitat, en la mesura que recuperi la seva capacitat d’inversió, prengui mesures per finalitzar la línia 9 del metro i per descongestionar les línies de Sabadell i Terrassa de FGC.

Catalunya te pressa. Sí, te pressa per abordar aquests problemes concrets. D’altra manera, les coses del dia a dia queden en un segon pla. I no sembla raonable deixar les infraestructures al calaix tot esperant un futur prou incert. Són una exigència de país, una necessitat que reclamem des de la responsabilitat ciutadana.

PORTES OBERTES DEL CATALANISME

Març de 2017