L’ Autogovern no és una pantalla passada

L’ Autogovern no és una pantalla passada

2018-12-17T23:27:27+00:0027 de novembre, 2018|Declaracions|

Necessitem buscar d’altres camins per fer-lo més fort

Volem autogovernar-nos.

Des de Portes Obertes del Catalanisme ho volem dir, alt i fort, com ho fan altres col·lectius, associacions i organitzacions cíviques, polítiques i socials de Catalunya.

És a dir, volem institucions democràtiques i representatives que, en nom nostre, prenguin decisions de govern, administrin els nostres impostos, dissenyin i articulin les polítiques públiques necessàries, coneguin i comprenguin els problemes quotidians d’aquesta comunitat de persones que és Catalunya i vulguin resoldre’ls.

Volem un govern que governi. Que ho faci pensant en el conjunt d’aquesta comunitat nacional. Que ho faci amb eficàcia. Que treballi per fer possible que aquest país sigui més cohesionat, més just, més reconegut i respectat.

Volem un govern que representi tots els catalans i les catalanes. A tots. Amb les nostres diferències, amb els nostres interessos tot sovint contradictoris i, en tot cas, complexos. Un govern que ens faci recuperar  l’orgull i l’autoestima compartida.

Per què avui, després d’anys de “procés” constatem, amb tristesa i preocupació, la paràlisi de les nostres institucions d’autogovern. Hi ha qui afirma que defensar les institucions de la Generalitat és una “pantalla passada”. Que l’objectiu ha de ser superar-les i substituir-les, perquè ja no serveixen.

Nosaltres, catalanistes de procedències i sensibilitats diverses, no hi estem d’acord.

Sabem que l’exercici de l’autogovern requereix, avui, reformes en profunditat. Precisament per fer-lo més efectiu i més útil per al benestar del nostre país.

Creiem també que els qui han menystingut la necessitat i la urgència d’aquestes reformes, per oportunisme, ignorància o càlcul polític, han comès un greu error.

Igualment han comès un gran error els qui han cregut que els problemes polítics es poden resoldre per la via de prescindir de l’Estat de Dret o per la simple exigència del respecte a la Llei. Ho direm tantes vegades com calgui: “Contra la Llei, no. Només amb la Llei, tampoc”.

Tots aquests anys de procés no han servit ni per fer front a aquests problemes, ni per posar en marxa les reformes necessàries. El camí recorregut durant tot aquest temps no ens ha conduit cap a les solucions.

Ben al contrari, ha comportat tensió política i institucional, processos penals i administratius amb greus conseqüències personals i polítiques, intervenció de la Generalitat i pèrdua de lideratge i de reconeixement a Espanya i a Europa. I el que és més greu, divisió a la nostra societat.

Ens cal superar aquesta situació. Però només serà possible, en primer lloc, si a Catalunya som capaços de parlar i compartir solucions. I si des de les institucions espanyoles hi ha prou capacitat per reconèixer la importància i la naturalesa dels problemes.

És per això que des de Portes Obertes del Catalanisme fem una crida al coratge: Al coratge de reconèixer el fracàs del procés. Al coratge de reconèixer igualment el fracàs de la resposta exclusivament judicial. Al coratge d’explicar la veritat a banda i banda sense el temor de ser acusats de traïdors per uns o per altres.

Si volem un autogovern més fort hem d’explorar d’altres camins. I, en aquest sentit, el nou govern d’Espanya ens pot donat una oportunitat que no pot ser menystinguda.

Ara, a les portes dels 40 anys de la Constitució de 1978, que ha estat útil i profitosa, volem insistir en la necessitat i la urgència d’abordar la seva reforma.  Cal adaptar-la a les noves circumstàncies d’Espanya: la consolidació política de les CCAA, la pertinença a Europa, l’eclosió de nous drets i noves necessitats socials, la conveniència de disposar de mecanismes federals per articular el conjunt dels territoris, tot això i moltes altres coses aconsella renovar-ne els seus continguts.

Constitució i Estatut, malgrat totes les limitacions que hom pugui remarcar, ens han permès un autogovern que no podem, ara, malbaratar.

Però creiem que és necessari un nou pacte constitucional o qualsevol altra via d’acord que permeti millorar l’atribució de competències a la Generalitat i el seu exercici; el sistema de finançament, que ha de ser més just i ha de permetre més capacitat de decisió fiscal; la capacitat de les nostres institucions de participar en les decisions estatals i europees; el reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya i, alhora, el respecte a la seva unitat territorial en un marc europeu de sobiranies compartides i profundes interdependències.

Sabem que avui no es donen, encara, les condicions per abordar aquest Pacte. Però atesa la seva necessitat i urgència, fem una crida a totes les forces polítiques sense excepció a facilitar-les. Som conscients que els calendaris electorals i judicials condicionen extraordinàriament aquest objectiu. I és evident que les reformes que necessitem han de ser el resultat d’un nou consens, tan ampli com a mínim com el que va representar el de 1978. Però no podem acceptar resignadament la seva demora.

Per això, malgrat el soroll que colonitza avui la política, creiem que cal refer els ponts que porten al diàleg, primer,  i a la negociació d’aquestes reformes, després.

Parlant, sense estridències ni desqualificacions prèvies, amb els que volen més autogovern i creuen que és arribada l’hora d’un nou esforç pragmàtic, des del catalanisme, per superar aquesta situació de bloqueig.

Des de Portes Obertes del Catalanisme reiterem la nostra disposició a contribuir-hi.

 

Barcelona, 27 de novembre de 2018