LA LLENGUA. Element, també, de cohesió social.

LA LLENGUA. Element, també, de cohesió social. Mirades des del Catalanisme

2021-11-24T17:36:37+00:004 de març, 2020|Declaracions|

La Opinió de Portes Obertes del Catalanisme

Expressem la nostra opinió col·lectiva per mitjà de la publicació d’unes notes – adoptades per la Junta Directiva de l’associació – que hem denominat “Mirades des del Catalanisme”.

 

SOBRE LES LLENGÜES:

La llengua és vehicle de comunicació, cultura i saber, d’expressió, contribueix a crear identitats individuals i col·lectives. La llengua és també cohesió social, igualtat, convivència i respecte

 

A la societat catalana hi ha hagut, les darreres dècades, un consens en matèria lingüística que ha contribuït de manera decisiva a enfortir la llengua catalana, com així ho demostra la recent enquesta d’usos lingüístics de la direcció general de política lingüística del departament de cultura del govern de la Generalitat. Les dades ens indiquen que el 94,4% de la població de Catalunya entén el català, és a dir, més de sis milions de persones adultes; que el 81.2% el sap parlar; que el 85,5% el sap llegir i que el 65,3% el sap escriure. Aquestes dades ens parlen de forma inequívoca de la fortalesa actual del català malgrat alguns auguris q ue de forma interessada avisen dels alts riscos de la seva desaparició o del seu declivi.

Malgrat aquesta bona salut, no podem oblidar la situació objectiva d’inferioritat del català respecte del castellà i d’altres llengües d’ús massiu en un món globalitzat. Per això segueix necessitant polítiques actives per millorar-ne el coneixement i l’ús en sectors determinats de l’activitat pública a Catalunya, especialment en els àmbits judicials i econòmics.

Malauradament, aquest consens sobre la llengua ha patit darrerament les conseqüències d’una excessiva politització, especialment en l’àmbit educatiu. D’una banda ha estat víctima d’atacs per sectors anticatalanistes que l’han utilitzat com ariet contra el sobiranisme. De l’altra hi ha hagut sectors que, des de postulats independentistes, han promogut campanyes que s’allunyen d’aquest consens en defensar encobertament una voluntat de monolingüisme militant.

Ambdues actituds afebleixen el consens de la política lingüística i perjudiquen la cohesió de la societat catalana.

Aquesta confrontació te, també, un altre efecte perjudicial: dificulta un debat serè, obert i inclusiu sobre les llengües, el seu aprenentatge, el seu ús i el seu valor com elements que conformen la societat. Debatre sobre la necessitat o no d’adaptar les polítiques lingüístiques a les diverses realitats del país no ha de ser un tema tabú.

Des de Portes Obertes al Catalanisme volem contribuir a aquest debat per col·laborar a fer  desaparèixer de l’escenari social i polític la confrontació entre llengües, que posa en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú.

Diem:

  1. A Catalunya, es parlen diverses llengües, majoritàriament el català i el castellà i les seves formes dialectals. Aquesta diversitat que es dona a Catalunya, així com al conjunt d’Espanya, no pot ser considerada com una amenaça d’unes llengües vers les altres, sinó com una oportunitat per a la convivència. Les llengües uneixen en la diversitat i el seu us social mai ha de ser un factor de separació dins d’una comunitat. Les llengües són identificació, però alhora són comunicació, element de cohesió social i font de coneixement. Les llengües són també futur i igualtat d’oportunitats.

 

  1. La llengua no ha ser utilitzada com a instrument de confrontació política per aquells que són partidaris de la unilateralitat o aquells altres que promouen l’immobilisme. I en conseqüència, la política lingüística no pot estar basada en l’objectiu de fer un país monolingüe ni tampoc en relegar el català a la categoria de llengua d’ús domèstic. Cal protegir el català com a llengua minoritària. Cal també aprofitar la riquesa que representa el coneixement del castellà i d’altres llengües. Aquesta diversitat present a casa nostra esdevé un element de riquesa a preservar, tal com preveuen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Les llengües formen part del patrimoni individual i col·lectiu comú i és des d’aquest punt de vista que tots i totes hem de sentir-les  com a pròpies.

 

  1. Treballem per la convivència lingüística i ens oposarem a qualsevol intent d’utilització de la llegua com a instrument de divisió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Treballarem decididament per aconseguir el ple coneixement del català i el castellà. El nostre govern hauria d’introduir a l’escola de manera gradual, però constant, una tercera llengua, estrangera.

 

  1. Instem a tots els agents polítics i socials recuperar els consensos entorn a la llengua i a la política lingüística. La política lingüística s’ha d’entendre com una política de país En aquest sentit suggerim a les autoritats i als partits polítics que considerin la necessitat de vincular la política lingüística a un departament de caràcter general (presidència) per tal de dissenyar un pla interdepartamental de política lingüística que impliqui la totalitat del govern (treball, salut, immigració, cultura, educació, justícia, …)
  2. Cal que el govern de Catalunya desenvolupi la política lingüística de forma transversal. No es pot confondre política cultural i política lingüística.

 

  1. La política lingüística és competència i responsabilitat del Govern de Catalunya, però creiem que la defensa i promoció de la llengua és també responsabilitat de la resta d’administracions públiques en benefici del conjunt de la ciutadania. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), creat ara fa 30 anys com a instrument per fomentar el coneixement l’ús i la divulgació de la llengua catalana, fruit d’un pacte entre totes les forces polítiques i el conjunt d’administracions públiques catalanes, s’ha demostrat com una eina útil, malgrat les contínues retallades a les quals l’ha sotmès el Govern els darrers anys.

 

  1. Des de la política lingüística, i en el marc d’una acció unitària en els diferents nivells institucionals, cal defensar i promoure l’ús del català en tots els àmbits ciutadans: a les institucions, mitjans de comunicació, serveis públics, etc., però respectant sempre l’ús de l’altre llengua oficial, el castellà.

 

  1. El Govern de Catalunya ha de realitzar una política ferma de defensa del català, i alhora ha de cercar els consensos de país necessaris per al reconeixement de la llengua catalana per part de les institucions de l’Estat i de la UE.

 

  1. Espanya és un país plurilingüe i, per tant, la preservació i el desenvolupament d’aquesta pluralitat lingüística i dels drets lingüístics de la ciutadania és també una obligació del Govern d’Espanya. En aquest sentit, creiem que és imprescindible que les Corts Generals avencin en la tramitació d’una Llei Orgànica de reconeixement i empara de la pluralitat lingüística espanyola.

 

  1. Defensem un model d’escola comuna i inclusiva, que no segregui els i les alumnes per cap motiu i menys  per motius de llengua. Defensem un model educatiu i social que, en el marc de l’autonomia de cada centre, garanteixi que els nens i les nenes, en acabar l’educació secundària obligatòria (ESO), tinguin la mateixa competència oral i escrita en les dues llengües oficials, i sentin ambdues com a pròpies.

 

 

  1. Tanmateix, ni la política educativa ni molt menys la política lingüística poden estar desvinculades de la realitat social i de l’entorn en què viu el seu alumnat: la realitat sociolingüística no és homogènia arreu de Catalunya. Per això, els centres educatius han de disposar d’autonomia i de capacitació professional per adaptar-se a aquesta realitat i compensar els dèficits lingüístics que puguin existir en cada moment.

 

  1. El model d’immersió lingüística ha estat un model d’èxit. De tota manera és el moment de fer-ne avaluació, constatant els canvis socials fruit del pas del temps. Cal tenir present l’increment de la diversitat lingüística a Catalunya conseqüència dels fluxos immigratoris i també corregir les eventuals disfuncions que hagin pogut aparèixer en la seva implementació. Necessitem disposar d’instruments d’avaluació de la política lingüística, que facilitin l’adopció de mesures per poder millorar el coneixement de les llengües a partir de criteris pedagògics, lluny de càrregues ideològiques i de perilloses derives tendents a polititzar una qüestió que hauria de ser estrictament educativa. Pensem que perquè el model continuï funcionant i sigui vàlid i acceptat per tothom, cal fer una anàlisi serena sense càrrega partidista i oportunista i mostrar els seus avantatges inqüestionables tot detectant, alhora, els elements de millora.

 

  1. L’educació necessita més recursos per abordar la complexitat lingüística del país. La diversitat lingüística als centres educatius s’ha incrementat, però en canvi han minvat els recursos que el govern hi dedica. Calen més recursos econòmics, més i millor oferta pública d’educació i de formació permanent de mestres i professors i millorar també els sistemes d’inspecció educativa.

 

Barcelona, 4 de març de 2020