El que no volem

El que no volem Fèlix Riera

2019-04-13T18:57:19+00:009 d'abril, 2019|Articles d'opinió||

Potser no arribem a un consens en la societat catalana sobre el que volem, però potser és possible aconseguir-ho si ens centrem en el que no volem per a Catalunya. No volem que no es governin les nostres institucions i que es vegin debilitades pels constants bloquejos polítics. No volem un Parlament paralitzat per la confrontació partidista. No volem posar en perill la cohesió social. No volem que la justícia decideixi la política com tampoc no volem que la política es prengui la justícia per la seva mà. No volem quedar atrapats en el procés com a realitat determinant per al futur. No volem veure com disminueix el nostre autogovern. No volem perdre la influència a Madrid, que constitueix un pilar fonamental per avançar socialment, culturalment i econòmicament en la defensa de Catalunya. No volem la por que algunes forces polítiques estatals volen imposar com a base per a edificar la política dels pròxims anys. No volem que la sanitat, l’educació i els serveis socials es vegin afectats per la inestabilitat política. No volem l’esmunyedissa i abusiva raó d’Estat que es proclama per coartar les llibertats individuals i col·lectives. No volem una democràcia de baixa qualitat sotmesa a lideratges difusos i buits. No volem ser moneda de canvi de cap força política que s’amaga rere els ciutadans. No volem que ens diguin que és massa tard per a avançar en el diàleg i en l’acord. No volem haver de viure sota un règim polític que aspiri a fonamentar els seus èxits en anunciar: “Ahir vàrem vèncer els independentistes”, com tampoc volem que es fonamenti en proclamar: “Ahir vàrem vèncer els espanyols”.

Hi ha tal esgotament en el cos social de Catalunya que és necessari recuperar els espais on aquest cos es vivifiqui i torni a caminar alçat. La fatalitat convertida en doctrina política ha de deixar pas a l’acceptació i consolidació d’una realitat positiva que es manifesti en la societat i en el seu esforç per no quedar arrossegats per la política cega d’uns blocs contra uns altres.

La incapacitat de la política per arribar a un projecte positiu per a la societat catalana s’observa quan és més fàcil posar-nos d’acord sobre el que no volem que sobre el que aspirem a aconseguir. Sempre queda temps per no deixar-se enlluernar per promeses polítiques que enceguen i confonen, quan encara no han estat capaços d’arribar a un mínim acord per decidir cap a on ens dirigirem com a societat.

El que no volem, per Fèlix Riera (La Vanguardia)