El futur – Intervenció Marc Miró

El futur – Intervenció Marc Miró

Bona Tarda amics i amigues em dic Marc Miró i Escolà. El juny passat vaig acabar economia a la universitat Pompeu Fabra i avui treballo per pagar-me el màster. He estat delegat de curs, electe del claustre pels alumnes, membre de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i sóc membre de les Joventuts d’Unió i estic aquí perquè voldria parlar-vos del futur.

I per aquest motiu en l’inici de la meva breu exposició us demano en que reflexioneu sobre quin es el llegat col·lectiu que ens voleu deixar a les generacions que venim i de si esteu satisfets amb el llegat que realment ens esteu deixant.

Avui vivim en un moment a on les crisis s’acumulen: atur, insuficient natalitat, desigualtats i pobresa, crisi ambiental, institucional i del sistema de pensions, per només mencionar-ne algunes. Aquestes són i seran lloses molt pesades pels joves. Necessitem aixecar-les, però només serem capaços de fer-ho amb èxit si ho fem tots plegats.

Perquè tots formem part d’una comunitat, no som essers aïllats. I aquesta comunitat és la nació catalana, que s’expressa en una tradició, un dret, una llengua i una cultura pròpia.

Per tot això estic convençut que el mot clau de la nova política no ha de ser destruir sinó construir. Així doncs cal construir esperançadament, tossudament i sempre cercant allò que ens uneix a la gran majoria, respectant les minories.

I segurament us preguntareu, però com avui amb el panorama que has emmarcat, es pot construir? Doncs jo us dic que sí que es pot, si aconseguim que els tres pilars que sostenen la nostra societat vagin bé i complexin les seves funcions amb plenitud.

Aquests pilars són d’una banda les institucions; tant polítiques com de la societat civil, d’altra les empreses, i finalment i les grans oblidades malgrat ser el fonament de tot: les famílies.

Que les institucions vagin bé, vol dir tenir governs i parlaments que cerquin el bé comú, i donin resposta a les necessitats de les persones i que la societat civil se senti integrada i compromesa en la seva consecució.

Que les empreses vagin bé, vol dir capacitat de competir en els diferents mercats, i alhora de generar una ocupació digne tot complint la responsabilitat que tenen amb la societat on s’emmarquen.

I finalment, que les famílies vagin bé vol dir que duguin a terme la seva missió vital que és la de tenir fills i educar-los bé. I alhora que governs i empreses les ajudin enlloc de fer-los mes difícil la vida.

Tot això es fàcil de resumir: institucions, empreses i famílies, però de complexa realització. Però mai la complexitat pot justificar l’abandonament d’una causa, tot el contrari.

I mentre aquesta transformació necessària no s’assoleixi, la gent continuarà rebutjant la política, començant pels joves, perquè no s’estarà donant resposta a les seves necessites reals.

Per acabar. No deixem Catalunya en mans d’aquells que només la veuen com un instrument al servei de la seva ideologia. I això tant ho fan des de Madrid, com des de d’aquí. Catalunya és la seva gent viva, i també el seu llegat, i no una filosofia o una ideologia concreta.

Cal fer una Catalunya de tots des del catalanisme, la experiència vital forjada per servir-la. Un catalanisme renovat i alhora ben ancorat en les seves arrels. Perquè com afirma Charles Taylor, cap generació pot afrontar el seu futur només amb els recursos de la seva pròpia època. I tot això només es podrà aconseguir des de la generositat amb el pròxim, ja que com deia un gran President No et preguntis que pot fer el teu país per tu, pregunta’t que pots fer tu pel teu país.

Només així serem capaços de construir un sol poble. Una Catalunya justa i forta en una Europa unida. Treballant des de l’idealisme propi dels joves, però sobretot des del convenciment i la constància de saber que els catalans si volem i ens ho proposem, ho podem realitzar. Moltes gràcies.