Diàleg i respecte a la Llei

Diàleg i respecte a la Llei

2017-02-28T20:53:31+00:0027 de novembre, 2016|Articles d'opinió|

És simptomàtic que un grup de gent ens apleguem per parlar del diàleg de la  convivència de la llei i de la democràcia.  Alguna carència estarem trobant a la nostra societat perquè ens convoquem avui

Sóc advocat i vaig estudiar al final dels 60 i començaments dels 70. Pràcticament tots els drets fonamentals els vaig estudiar al Codi  Penal (reunió, associació , manifestació, llibertat d’expressió vaga… ).   Des de 1978, aquells delictes -ara drets -, junt amb altres, formen part del nostre ordenament jurídic bàsic i fonamental,  i estan en connexió amb els drets humans i tractats internacionals que els promocionen i protegeixen.

 Un dia vaig veure unes persones del mateix gènere que  es casaven a una platja de la nostre ribera del Mediterrani, eren dones: pensava que uns quilòmetres més enllà i mar endins, les lapidarien. Tots ens vam assabentar que un immigrant es queixava dels elevats interessos de la seva hipoteca, no els podia pagar, un advocat anònim va plantejar una demanda i un magistrat, amb les eines del dret, va encaminar la qüestió als Tribunals Europeus: la llei hipotecària espanyola estava en dissonància amb els drets dels consumidors, i calia i cal adaptar-la. Un antic degà dels advocats ens deia quan jo era jove que el Tribunal Suprem quan dictava una bona sentència que feia avançar la societat, no sols era mèrit dels magistrats que l’havien redactada sinó que també era mèrit dels advocats que havien interposat la demanda i havien llaurat el camí , però havíem de reconèixer que l’autèntic motor havia estat un ciutadà amb criteri de justícia què demanava la proclamació i concreció de l’execució d’un dret.

Tenim drets, (la seva lectura es una bon llibre de capçalera), els poden exercir, podem demanar-los eixamplar-los,  anem evolucionant en millorar el subjecte del dret que és ja , des de la meitat del segle XX: la persona.  El subjecte de promoció i de protecció.

Naturalment són milions i milions de persones subjectes d’aquests drets, i per tant cal un ordre que faciliti la convivència i que no és un altre que l’ordenament jurídic.  En  democràcia l’harmonia entre el dret fonamental, el progrés social, el benestar, la igualtat i la no discriminació, són els eixos que han de il·luminar aquesta legislació i la divisió de poders ha de permetre, junt amb la participació ciutadana , el control entre tots ells per aconseguir l’objectiu de la dignitat de la persona. Mai podré dir, en democràcia a un client que es prengui la justícia pel seu compte. Mai li podré dir que no faci cas d’una llei vigent. Mai li podré dir que no acati una sentència que li afecta, perquè si ho dic jo, un altre advocat u operador de la justícia, amb una altra persona,  li podria  dir exactament el mateix, És a dir estarien promovent el conflicte, I la llei i els poders públics han de promoure la convivència i no l’enfrontament.  Aquí i ara  un 47% no pot menysprear un 53% i tampoc un 53% pot menysprear el 47% , un 80% ha de ser molt respectuós amb l’altre 20%, Tampoc una majoria absoluta o, una majoria confortable no pot mirar cap a una altra banda quan hi ha un sector, ja sigui territorial, funcional, expressant unes revindicacions sentides per àmplies capes de la ciutadania. La unilateralitat prescindint de l’ordenament I l’ immobilisme basat en una llei estàtica  I petrificada representen dos autèntics  perills , sobretot en moments de crisi econòmica, desigualtat pobresa i de malestar democràtic (pel mal ús que es fa del dret ).

Les institucions i els poders públics tenen a les seves mans les eines  que la democràcia els ha atorgat, demanem que utilitzin la norma i la seva interpretació més adient per atendre a una ciutadania que esta expressant una nova realitat social que exigeix una adaptació que la mateixa llei pot proporcionar.  No podem dilapidar un ordenament jurídic democràtic fent-ne un mal ús, no podem retrocedir en els drets promulgats I vigents i que s’han d’exercitar. Demanem imaginació, però sobretot demanem diàleg, no un diàleg fictici i de cartró pedra, un diàleg que situï a Catalunya i Espanya on estan, és a dir en un món interdependent i amb una Europa regida per uns principis als quals no volem renunciar. Ajudem a que els  principis democràtics no es devaluïn, a saber conjugar els drets no esbiaixadament si no coordinats i harmonitzats. Per posar ponts i no aixecar fronts, lluitem pel diàleg en democràcia!