Declaració de Portes Obertes del Catalanisme sobre el diàleg entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya

Declaració de Portes Obertes del Catalanisme sobre el diàleg entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya Portes Obertes del Catalanisme

2021-07-16T14:21:57+00:0016 de juliol, 2021|Declaracions|

El diàleg i la negociació és una necessitat que ningú, ni el PP, pot ignorar

Entrem en una nova fase de la política catalana, per més que el soroll persistent ho faci difícil. L’acord del govern d’Espanya sobre els indults i la recuperació de les relacions institucionals entre el president del Govern i el president de la Generalitat són passes inicials en la bona direcció.

Ara caldrà avançar en el marc de la Taula per al Diàleg.

Estem segurs que la societat catalana rep amb esperança aquests moviments. Recuperació sanitària, recuperació social i econòmica i recuperació política i institucional. Tres vèrtexs d’un triangle que si es consoliden poden dur-nos a un període de concòrdia, de benestar i de creixement.

El camí és summament difícil i no hi haurà avenços espectaculars a curt termini. Prou que ho sabem. Però tots i totes necessitem una certa dosi d’optimisme per encarar millor aquestes dificultats. No podem deixar passar aquesta oportunitat després de 10 anys de paràlisi  i de divisió.

La qüestió catalana és una qüestió d’Estat. Així ho ha entès el govern d’Espanya. Així ho ha d’entendre tothom. També els independentistes. També el conjunt de forces polítiques espanyoles i catalanes.

Ningú no hauria de quedar al marge d’aquest esforç. I fora especialment rellevant que el Partit Popular, referent de la dreta constitucional espanyola, s’acabés vinculant a aquesta dinàmica de retrobament. Avui, lamentablement, està instal·lat en la bronca estèril com ahir ho estava en la inacció. Però si volem solucions sòlides a mig i llarg termini, el consens general a les Corts Generals és imprescindible. Cal cercar amb insistència i tenacitat els camins per tal que la dreta constitucional espanyola entengui que perseverar en la via del conflicte permanent només porta a fracturar més el país i a bloquejar durant anys el progrés i la convivència. L’anhel de més i millor autogovern no es pot ignorar. I les conseqüències de seguir en una situació de bloqueig són dolentes per a Catalunya, per descomptat, però també per al conjunt d’Espanya.

Avui el mètode és la Taula de Diàleg. I el problema de fons és la millora de la qualitat de l’autogovern. És a dir, la distribució del poder territorial a Espanya.

En aquest marc, el govern d’Espanya haurà de fer una oferta atractiva a Catalunya. Però una formulació concreta només es pot posar sobre la taula en un moment en que s’hagi recuperat un mínim de confiança mútua. Entenem que no es pot córrer el risc de cremar una oferta per un moviment formulat abans d’hora. Cal recordar que una oferta de millora substancial de l’autogovern, que necessàriament comporta modificacions legals, requereix una atmosfera de consens a Catalunya i, també, a Espanya.

Sabem que la Taula de Diàleg estarà molt condicionada per qüestions emocionals i que els independentistes no poden deixar de plantejar emfàticament les seves reivindicacions màximes. Uns i altres tindran un marge de maniobra estret, limitat per la pressió dels seus respectius entorns.

El diàleg, doncs,  haurà de conviure amb la gesticulació retòrica. És inevitable. Volem alertar, però, que un excés de retòrica pot crear dificultats afegides als seus propis protagonistes. Cal tenir coratge per superar, encara que sigui lentament, la retòrica i les ambigüitats.

Malgrat aquesta càrrega emocional, que s’alimentarà també de la retòrica suposadament patriòtica dels sectors polítics i institucionals més partidaris del conflicte,  el primer pas hauria de ser l’esforç per a realitzar una diagnosi dels problemes de fons del nostre autogovern.

Per això, el nostre propòsit és contribuir a que, des de la política democràtica, es camini cap a una reforma de l’arquitectura territorial d’Espanya que resolgui millor les qüestions centrals que el “procés” i l’absència de propostes durant massa temps per part del govern central, ha deixat arraconades, com ara:

  • El finançament de la Generalitat i la  coresponsabilitat fiscal;
  • El sistema de distribució de competències i el seu exercici;
  • Els mecanismes i les institucions per facilitar la participació de Catalunya en la construcció de les grans decisions estatals i en particular les que afecten a la UE;
  • El paper dels territoris en la governança de les institucions de caràcter estatal;
  • El caràcter nacional de Catalunya, reconegut al  preàmbul de l’Estatut de Catalunya.

Portes Obertes reitera el seu compromís amb el catalanisme polític, entès com un espai divers i integrador i amb una concepció d’Espanya capaç de reconèixer la seva pluralitat nacional, cultural i lingüística.

Creiem necessari que les entitats que defensem el catalanisme transversal i moderat i el conjunt de la societat civil catalana i especialment les diverses entitats, desitjoses que aquest diàleg institucional arribi a bon port, s’esforcin per acompanyar-lo, propiciant el retrobament i el debat sobre el futur del país entre el més ampli ventall de les seves sensibilitats.

 

Barcelona, 15 de juliol de 2021