Contra la llei, no; només amb la llei, tampoc

Joan Tàpia - El Periódico  14-05-2017


Nova crida de la tercera via per negociar i evitar el xoc de trens

El tren independentista es radicalitza a mesura que va veient que les possibilitats d’un referèndum unilateral, al marge de la llei, són escasses, gairebé nul·les. Per això s’han negat a totes les compareixences demanades en la ‘comissió Vidal’. Ho revela l’argument del portaveu de JxSí: vivim en un estat d’excepció. Ignorant que aquest estat el decreta qui té la força, que –malgrat el que pensa Lluís Llach, poeta– no és la Generalitat.

Però aquesta setmana hem sabut –pel bocamoll exministre Margallo– que, afortunadament, Rajoy no va voler una cosa semblant a l’estat d’excepció quan va tenir lloc la consulta participativa. Va ser bo que Margallo perdés i Soraya guanyés, encara que després la judicialització del conflicte s’estigui demostrant un camí estèril. Pot servir per deixar sense subministrament elèctric el tren independentista, però no ajuda al diàleg ni a la necessària negociació.

I en aquest improductiu moment que uns anomenen «d’excepció», mentre el ‘lehendakari’ Urkullu –que es va empassar el gripau que Patxi López governés tot i que el PNB va ser el més votat– és rebut a Brussel·les per tots els que no volen veure Puigdemont, hi ha catalanistes que segueixen mantenint el cap fred.

Així, Portes Obertes del Catalanisme va presentar dijous al Col·legi de l’Advocacia un manifest titulat Contra la llei, no; només amb la llei, tampoc. I el text és ben explícit: «El camí de la judicialització no porta a res de positiu. L’immobilisme, encara menys. Però instar a la desobediència tampoc ajuda a resoldre els problemes i a més a més degrada les nostres institucions d’autogovern i deteriora la convivència democràtica… creiem que només des del diàleg i la negociació es pot canviar l’actual marc legal per reformar-lo i adaptar-lo a les necessitats i inquietuds de la societat actual».

Carreró sense sortida

Després, moderats per la periodista Milagros Pérez Oliva, els juristes Eugeni Gay, exvicepresident del Tribunal Constitucional; Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia amb Artur Mas, i el catedràtic Xavier Arbós –que va arrencar un llarg aplaudiment al criticar la comparació de la democràcia espanyola amb Turquia feta a Harvard per Puigdemont– van aprofundir en els fonaments de la posició. I van subratllar el carreró sense sortida en què l’independentisme ha col·locat Catalunya.

El notari Mario Romeo, president de la Tercera Via, va dir, al saludar la presència a l’acte de Jordi Sànchez, president de l’ANC, que respectava els independentistes perquè busquen, com ells, el que creuen que és millor per a Catalunya. Però ara com ara tot separa la tercera via d’un sobiranisme que es nega a constatar, o no pot perquè ha promès massa, que el referèndum unilateral no només no porta enlloc, sinó que és impossible.

Però algun organitzador em va comentar que almenys Sànchez havia comparegut –cosa que farà enfadar els radicals de l’ANC–, mentre que el delegat del Govern, Enric Millo, campió de l’operació diàleg, devia creure que la seva presència no seria ben vista a Madrid. ¿Significatiu?



Altres articles d´interés