Arxiu de la categoria: Articles

Deixa’t portar – Fèlix Riera

La Vanguardia Opinió  19-09-2017


Fèlix Riera

En certs àmbits de l’independentisme més compromès amb la idea de trencar amb Espanya declaren que ha quedat enrere la fase dedicada a la lluita per la legitimitat i que ara és el moment d’iniciar la lluita pel poder. Aquesta declaració expressa la idea que entrem en una fase del conflicte de la qual només és possible sortir-ne victoriós o derrotat.

Continua llegint

Dels ponts del diàleg a les pistes d’aterratge

Portes Obertes del Catalanisme  29-03-2017


Cada moment polític busca ser representat per una imatge o una metàfora per poder ser comprès en tota la seva profunditat. Actualment, Catalunya es troba sotmesa a una lògica de canvis, mutacions, ruptures, pronunciaments, il·lusions i temors per decidir el recorregut que prendrà la societat per tal d’abordar els reptes que li són propis, la seva relació amb Espanya i també aquells que li són comuns a la societat europea: la desocupació, la falta d’oportunitats, la millora de l’educació, el desenvolupament d’un model econòmic més competitiu, la desigualtat, la davallada demogràfica i l’envelliment de la població, la crisi moral que està en l’arrel de molts dels problemes i la preservació de l’estat del benestar. No obstant això, tots sabem que si no s’aborda la qüestió catalana en tota la seva complexitat serà molt difícil convocar la societat i a l’àmbit polític per consensuar els grans reptes a afrontar.

Continua llegint

Intervenció inicial a l’acte Portes Obertes del Catalanisme

Ignasi Rafel  29-11-2016


Vull donar-vos la benvinguda a aquest acte presentació de Portes Obertes del Catalanisme, que ha estat impulsat i promogut per persones de perfils, procedències, sensibilitats i experiències diverses, però que tenim en comú el nostre compromís amb la societat i la voluntat de recuperar, des de la mateixa societat civil, un catalanisme plural, obert i integrador.

L’acte d’avui es una fita en un procés que va començar fa molts mesos i que, després de moltes reunions i trobades, de sumar esforços i conciliar opinions diverses, ha donat com a resultat la Declaració que avui us llegirem i que resumeix prou bé, creiem, allò que compartim.

Continua llegint

Intervenció de cloenda a l’acte Portes Obertes del Catalanisme

Mario Romeo  29-11-2016


Arribem ja al final de l’acte.

Deixeu-me dir que ha estat una reunió intensa amb aportacions molt interessants.

En nom dels organitzadors vull donar les gràcies a totes les persones que han intervingut i a tots vosaltres per la vostra atenció.

Però potser és com si estiguéssim al principi. No ben bé al principi perquè hem pogut escoltar un conjunt d’intervencions de les que fan pensar, interrogar-nos.

Però ens podríem continuar preguntant què hi fem aquí reunits.

Continua llegint

Diàleg, acord, responsabilitat

Jordi Casas  28-11-2016


“El diàleg es la culminació del respecte, la confiança i la voluntat d’acord entre les parts, de construir ponts sense exclusions. Ens cal diàleg per donar continuïtat a les aspiracions socials, polítiques i econòmiques de Catalunya en un marc espanyol, europeu i internacional d’una gran complexitat”

Continua llegint

La cohesió del catalanisme

Pere Navarro  28-11-2016


Probablement si ens preguntéssim que és el catalanisme per a cadascun de nosaltres sortirien tantes definicions com persones estem aquí.

Però estaríem d’acord en que és una manera de relacionar-nos en un espai de diàleg que cohesiona.

En primer lloc cal saber que som. Les xifres són molt clares.

  • Catalunya te 32.000 Km2 que significa el 0,7% de la Unió Europea.
  • Te un PIB de 200.000 milions d’euros i això és el 1,3% del de la Unió Europea
  • Som 7,5 milions d’habitants, l’1,5% de La Unió Europea.

Som això, ni més ni menys.

Continua llegint

Diàleg i respecte a la Llei

Leo Gay  27-11-2016


És simptomàtic que un grup de gent ens apleguem per parlar del diàleg de la  convivència de la llei i de la democràcia.  Alguna carència estarem trobant a la nostra societat perquè ens convoquem avui

Sóc advocat i vaig estudiar al final dels 60 i començaments dels 70. Pràcticament tots els drets fonamentals els vaig estudiar al Codi  Penal (reunió, associació , manifestació, llibertat d’expressió vaga… ).   Des de 1978, aquells delictes -ara drets -, junt amb altres, formen part del nostre ordenament jurídic bàsic i fonamental,  i estan en connexió amb els drets humans i tractats internacionals que els promocionen i protegeixen.

Continua llegint

Catalanisme del Segle XXI

Fèlix Riera  27-11-2016


El catalanisme al segle XXI hauria d’accentuar els assoliments col·lectius aconseguits, que són molts, i mostrar capacitat de negociació per incloure al conjunt de la societat en la cerca de reivindicacions possibles, respectant les regles del joc que hem ajudat a construir.

Un catalanisme allunyat de la reacció defensiva per adquirir capacitat d’acció propositiva. Una acció que implica canviar les coses amb els altres, amb aquells que no pensen com nosaltres.

Un catalanisme que aporti matisos, que sigui inclusiu, que restitueixi el respecte a les idees dels altres, que no estigmatitzi l’independentisme sinó que convenci amb arguments en què la defensa de Catalunya no ha de restar a uns altres.

Continua llegint

Catalanisme plural, obert i integrador

Cristian Balcells  27-11-2016


Aquesta nit, a pesar de totes les dificultats i frustracions que estem patint a Catalunya, tinc més esperança que mai sobre el nostre futur. Tinc aquest optimisme sobre el nostre devenir ja que és en col·loquis com el d’avui on consolidem el catalanisme com a espai social compartit basat en el diàleg, la democràcia i el progrés. El futur, companys, ens depara un escenari millor, sempre que tinguem el valor de seguir treballant, lluitant, per trobar alternatives i solucions per l’acord entre Espanya i Catalunya, una Catalunya amplia, plural i transversal reconeixent però el greuge existent entre ambdues nacions i també apreciant les oportunitats ben aprofitades.

Continua llegint

Catalunya inclusiva

Erika Torregrossa  27-11-2016


Catalunya m’ho ha donat tot.

Per començar em va donar un avi que va lluitar per la República i que va fugir a Colòmbia per culpa del feixisme i de la intolerància. Com podeu inferir, vaig heretar els seus valors.

Catalunya em va donar les arrels, però també m’ha donat els fruits:

Una carrera en una universitat pública,

Una feina a l’Administració catalana, una feina que m’apassiona defensant als que sovint,  no vol defensar ningú…

Continua llegint

Fer poble, fer nació

Jordi Font  27-11-2016


Per una estratègia nacional basada en la unitat civil

Hem après que la nació no és cap esperit etern i immutable. Contra els somiejos herderians, Ernest Renan ho va clavar: “La nació és el consens bàsic, continuadament renovat, de la ciutadania”. És a dir, les nacions no són perpètues, poden néixer i morir, es fan i es desfan com les danses.

Soc fill de Verdum, d’aquell pendent sense asfalt ni aigua corrent que baixava de dret, entre barrancades, on algunes famílies treballadores havien anat a fer-se “la caseta i l’hortet”, en el cas dels meus avis molt a darrera hora, fugint de les bombes que queien sobre el port i la ciutat vella, mentre sentien a més l’absència de tres fills que eren al front. Quan jo hi vaig néixer, feia deu anys que el petit assassí es cobrava el seu tribut de sang amb una freqüència de rellotge… No trigarien a arribar-nos les primeres onades d’andalusos, amb les seves maletes de cartró, gent jove i coratjosa que començaria a aixecar les seves pròpies cases i que no trigaria a fer-hi venir la dona i les criatures. Moltes criatures, que corrien, jugaven, reien, ploraven. Moltes dones que feien cua a la font, a baix, i traginaven càntirs, garrafes i cubells cap amunt, amb un parlar abundant i una mica cridaner, fet de paraules escurçades i de girs humorístics. Les ràdios a tot drap, molta música, molta vida. No sabien res de Catalunya. I nosaltres amb l’enyor de la Generalitat i la República perdudes, amb la nostra llengua prohibida i condemnada… Ens unia a ells la pobresa, el socors mutu entre veïns, la por i l’odi als falangistes, la llosa compartida dels vençuts.

Continua llegint

Risc, riquesa, treball

Conxita Cervera  27-11-2016


Crec que no m’equivoco si dic que, tradicionalment, un dels trets diferencials de Catalunya ha estat el seu dinamisme empresarial, aquesta singular capacitat per assumir risc, generar riquesa, donar treball i fer-ho arribar al conjunt de la societat

Des de fa temps, anem fluixos en aquets tres aspectes. Vegem-ho.

Pel que fa a assumir risc, avui el discurs empresarial el lideren, d’una banda, alts executius de grans corporacions molt ben remunerats i, d’una altra, emprenedors de start-up que, més que fer empresa busquen assolir el més aviat possible una gran plusvàlua. Poc risc assumeixen uns i altres. Continua llegint