Catalanisme

Catalanisme Josep López de Lerma

2019-02-03T20:58:12+00:0019 de gener, 2019|Articles d'opinió||

Sóc prou conscient que estic marcat amb ferro roent en matèria d’adscripció política. Els meus llargs anys de militància a CDC (1975-2011) i de reflux a CiU, les dècades de pertinença a òrgans de direcció del mateix (local, comarcal, intercomarcal i nacional) i vint-i-cinc anys representant-lo institucionalment (Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Diputació de Girona i Congrés dels Diputats) no deixen cap escletxa respecte del meu pensament polític.

El catalanisme que vaig viure i practicar a CDC tenia un doble objectiu: enfortir les institucions d’autogovern desplegant al màxim l’Estatut d’Autonomia de 1979 i intervenir en la política espanyola.

Aquesta dualitat ens venia senyalada per la tradició, però també convalidada per la voluntat dels electors. La història dirà si varen fer molt o més aviat poc, però en el comparatiu respecte del segle XIX i els primers quaranta anys del XXè, així com en els darrers anys, crec honestament que no hi ha color. Es va assegurar l’estabilitat política de Catalunya i d’Espanya sense la qual no es pot arribar a fer cap política de progrés real del país i de la seva ciutadania. Avui, per exemple, estem en permanent migdiada.

No estiguérem sols. El catalanisme era inclusiu per definició i operava de manera transversal en la societat catalana. El PSC de manera principal i el PSUC (i ICV més tard) eren companys nostres, alhora que adversaris polítics. També ells, així com la desapareguda secció catalana de la UCD, Centristes de Catalunya, aportaren molt al catalanisme i al país sencer. Però aquell catalanisme ha estat quasi bandejat per l’independentisme a les urnes. I avui tot és manifestament diferent, començant pels discursos del PP i de Cs.

Aquest dimecres proper a Barcelona es presenta el llibre Catalanisme (80 mirades (i +), promogut per l’associació Portes Obertes del Catalanisme i editat per ED Libros. Disposa d’autoria plural. Homes i dones que es troben en algun dels molts espais que es donen a la nostra societat: periodistes, escriptors, juristes, politòlegs, metges, economistes, editors, intel·lectuals, assagistes, sindicalistes, empresaris, filòsofs, polítics en actiu i polítics volgudament jubilats.

Tots els coautors donen un cop d’ull –una mirada, com diu el títol del llibre– al catalanisme. Alguns posant l’accent en el que fou i en què féu fins que el sobiranisme en versió independentista l’expulsà com a espai polític central a Catalunya. Altres s’interroguen sobre si aquell catalanisme transversal i eficient pot tornar i de quina manera ho pot fer. I uns tercers manifestant el seu escepticisme sobre un potencial retorn i, si la resposta és positiva, supeditant aquesta a una reformulació del concepte i del seu contingut.

Alguna cosa es mou quan Portes Obertes del Catalanisme publica més de vuitanta mirades posades, totes elles, en el catalanisme que hem conegut: tranversal, respectuós, constructiu, obert, reformador, assenyat, europeista i eficaç.

De fet, i gràcies a la feina de formacions polítiques distintes, tot el que tenim avui a Catalunya és fruit d’aquella manera d’entendre la catalanitat, com també ho és en un percentatge no inferior al 80% el resultat de la seva participació/influència en la política espanyola. I és que aquí i a Espanya sencera hi va haver un temps en què fer política era construir un millor futur per a la seva gent i fer-ho amb total dignitat. Cal no oblidar-ho i posar l’esperança en el seu retorn.

Catalanisme, per Josep López de Lerma (Diari de Girona)