Catalanisme plural, obert i integrador

Catalanisme plural, obert i integrador

2016-12-12T18:36:35+00:0027 de novembre, 2016|Articles d'opinió|

Aquesta nit, a pesar de totes les dificultats i frustracions que estem patint a Catalunya, tinc més esperança que mai sobre el nostre futur. Tinc aquest optimisme sobre el nostre devenir ja que és en col·loquis com el d’avui on consolidem el catalanisme com a espai social compartit basat en el diàleg, la democràcia i el progrés. El futur, companys, ens depara un escenari millor, sempre que tinguem el valor de seguir treballant, lluitant, per trobar alternatives i solucions per l’acord entre Espanya i Catalunya, una Catalunya amplia, plural i transversal reconeixent però el greuge existent entre ambdues nacions i també apreciant les oportunitats ben aprofitades.

Em dic Cristian Balcells, sóc advocat, estic casat amb una noia de Kazakhstan i  sóc pare del Khan, un nen català i kazakh a parts iguals. Des de 2009 lidero un projecte emprenedor que consisteix en el desenvolupament d’una plataforma digital i presencial per a l’assessorament d’estrangers en matèria d’immigració, negocis i demés qüestions legals en l’àmbit estatal. La meva visió de la vida es amplia, diversa i global; molt al contrari del que s’està promovent des d’alguns sectors, on sembla que només es miren al melic.

Aquí a Catalunya estem vivint el que anomenen “el procés”; un artefacte polític que consisteix a proclamar i anunciar una cosa per fer-ne un altra, o no fer-ne cap ni una. Es tracta d’una gesticulació permanent sense cap traducció jurídica o material apel·lant a grans principis transversals (democràcia, poble, llibertat, historia) mentre s’apliquen mesures d’austeritat màxima en l’àmbit econòmic i social. Així doncs es podria dir que el procés es una formula màgica que serveix per dur la pobresa d’accions amb alegria, entre manifestacions pro-governamentals, amb la sensació d’estar fent història de forma permanent. La qüestió es allargar el fenomen, dient que ara en 18 mesos serà el dia de l’adveniment, i després posposar la qüestió un i altre cop sense afrontar la realitat de la conjuntura de la societat catalana.

De voltes ja de tot, anem ara amb la última creació; el que diuen la nova etapa, el post autonomisme. Lamento tot plegat ja que des de ven petit, a l’escola i després a la universitat, els professors ens van transmetre amb profund respecte i valor l’esperit conciliador i d’acord de la transició espanyola que va originar la Constitució. Ara sembla que es deprecií aquest moment que fou tan important per al nostre poble, més encara es tracti d’enfrontar Espanya i Catalunya enfocant el problema com d’Espanya i no com una realitat de tots; espanyols i catalans.

Com a emprenedor i amb visió de país innovador en el que voldria i se que podem viure, tot el que esta succeint ens esta fent anar enrere, desincentivant les noves idees i bloquejant l’economia.

Es per això que actes com el d’avui han de servir per impulsar la necessitat de trobar una sortida realista a l’actual situació de bloqueig en la relació institucional i política de Catalunya amb la resta d’Espanya des de l’acord i el diàleg amb un enfocament global, constructiu i positiu.

Per últim, en memòria del recentment mort Leonard Cohen ens convé recordar el que deia en una de les seves memorables cançons “Encara que estic convençut que res no canvia, per a mi és important actuar com si no ho sabés”. Fem-ho possible, recuperem el catalanisme plural, obert i integrador.