Arxiu mensual: novembre de 2016

Intervenció inicial a l’acte Portes Obertes del Catalanisme

Vull donar-vos la benvinguda a aquest acte presentació de Portes Obertes del Catalanisme, que ha estat impulsat i promogut per persones de perfils, procedències, sensibilitats i experiències diverses, però que tenim en comú el nostre compromís amb la societat i la voluntat de recuperar, des de la mateixa societat civil, un catalanisme plural, obert i integrador.

L’acte d’avui es una fita en un procés que va començar fa molts mesos i que, després de moltes reunions i trobades, de sumar esforços i conciliar opinions diverses, ha donat com a resultat la Declaració que avui us llegirem i que resumeix prou bé, creiem, allò que compartim.

(més…)

Intervenció de cloenda a l’acte Portes Obertes del Catalanisme

Arribem ja al final de l’acte.

Deixeu-me dir que ha estat una reunió intensa amb aportacions molt interessants.

En nom dels organitzadors vull donar les gràcies a totes les persones que han intervingut i a tots vosaltres per la vostra atenció.

Però potser és com si estiguéssim al principi. No ben bé al principi perquè hem pogut escoltar un conjunt d’intervencions de les que fan pensar, interrogar-nos.

Però ens podríem continuar preguntant què hi fem aquí reunits.

(més…)

Diàleg, acord, responsabilitat

“El diàleg es la culminació del respecte, la confiança i la voluntat d’acord entre les parts, de construir ponts sense exclusions. Ens cal diàleg per donar continuïtat a les aspiracions socials, polítiques i econòmiques de Catalunya en un marc espanyol, europeu i internacional d’una gran complexitat”

(més…)

La cohesió del catalanisme

Probablement si ens preguntéssim que és el catalanisme per a cadascun de nosaltres sortirien tantes definicions com persones estem aquí.

Però estaríem d’acord en que és una manera de relacionar-nos en un espai de diàleg que cohesiona.

En primer lloc cal saber que som. Les xifres són molt clares.

  • Catalunya te 32.000 Km2 que significa el 0,7% de la Unió Europea.
  • Te un PIB de 200.000 milions d’euros i això és el 1,3% del de la Unió Europea
  • Som 7,5 milions d’habitants, l’1,5% de La Unió Europea.

Som això, ni més ni menys.

(més…)

Diàleg i respecte a la Llei

És simptomàtic que un grup de gent ens apleguem per parlar del diàleg de la  convivència de la llei i de la democràcia.  Alguna carència estarem trobant a la nostra societat perquè ens convoquem avui

Sóc advocat i vaig estudiar al final dels 60 i començaments dels 70. Pràcticament tots els drets fonamentals els vaig estudiar al Codi  Penal (reunió, associació , manifestació, llibertat d’expressió vaga… ).   Des de 1978, aquells delictes -ara drets -, junt amb altres, formen part del nostre ordenament jurídic bàsic i fonamental,  i estan en connexió amb els drets humans i tractats internacionals que els promocionen i protegeixen.

(més…)

Catalanisme del Segle XXI

El catalanisme al segle XXI hauria d’accentuar els assoliments col·lectius aconseguits, que són molts, i mostrar capacitat de negociació per incloure al conjunt de la societat en la cerca de reivindicacions possibles, respectant les regles del joc que hem ajudat a construir.

Un catalanisme allunyat de la reacció defensiva per adquirir capacitat d’acció propositiva. Una acció que implica canviar les coses amb els altres, amb aquells que no pensen com nosaltres.

Un catalanisme que aporti matisos, que sigui inclusiu, que restitueixi el respecte a les idees dels altres, que no estigmatitzi l’independentisme sinó que convenci amb arguments en què la defensa de Catalunya no ha de restar a uns altres.

(més…)

Catalanisme plural, obert i integrador

Aquesta nit, a pesar de totes les dificultats i frustracions que estem patint a Catalunya, tinc més esperança que mai sobre el nostre futur. Tinc aquest optimisme sobre el nostre devenir ja que és en col·loquis com el d’avui on consolidem el catalanisme com a espai social compartit basat en el diàleg, la democràcia i el progrés. El futur, companys, ens depara un escenari millor, sempre que tinguem el valor de seguir treballant, lluitant, per trobar alternatives i solucions per l’acord entre Espanya i Catalunya, una Catalunya amplia, plural i transversal reconeixent però el greuge existent entre ambdues nacions i també apreciant les oportunitats ben aprofitades.

(més…)

Catalunya inclusiva

Catalunya m’ho ha donat tot.

Per començar em va donar un avi que va lluitar per la República i que va fugir a Colòmbia per culpa del feixisme i de la intolerància. Com podeu inferir, vaig heretar els seus valors.

Catalunya em va donar les arrels, però també m’ha donat els fruits:

Una carrera en una universitat pública,

Una feina a l’Administració catalana, una feina que m’apassiona defensant als que sovint,  no vol defensar ningú…

(més…)

Fer poble, fer nació

Per una estratègia nacional basada en la unitat civil

Hem après que la nació no és cap esperit etern i immutable. Contra els somiejos herderians, Ernest Renan ho va clavar: “La nació és el consens bàsic, continuadament renovat, de la ciutadania”. És a dir, les nacions no són perpètues, poden néixer i morir, es fan i es desfan com les danses.

Soc fill de Verdum, d’aquell pendent sense asfalt ni aigua corrent que baixava de dret, entre barrancades, on algunes famílies treballadores havien anat a fer-se “la caseta i l’hortet”, en el cas dels meus avis molt a darrera hora, fugint de les bombes que queien sobre el port i la ciutat vella, mentre sentien a més l’absència de tres fills que eren al front. Quan jo hi vaig néixer, feia deu anys que el petit assassí es cobrava el seu tribut de sang amb una freqüència de rellotge… No trigarien a arribar-nos les primeres onades d’andalusos, amb les seves maletes de cartró, gent jove i coratjosa que començaria a aixecar les seves pròpies cases i que no trigaria a fer-hi venir la dona i les criatures. Moltes criatures, que corrien, jugaven, reien, ploraven. Moltes dones que feien cua a la font, a baix, i traginaven càntirs, garrafes i cubells cap amunt, amb un parlar abundant i una mica cridaner, fet de paraules escurçades i de girs humorístics. Les ràdios a tot drap, molta música, molta vida. No sabien res de Catalunya. I nosaltres amb l’enyor de la Generalitat i la República perdudes, amb la nostra llengua prohibida i condemnada… Ens unia a ells la pobresa, el socors mutu entre veïns, la por i l’odi als falangistes, la llosa compartida dels vençuts.

(més…)

Risc, riquesa, treball

Crec que no m’equivoco si dic que, tradicionalment, un dels trets diferencials de Catalunya ha estat el seu dinamisme empresarial, aquesta singular capacitat per assumir risc, generar riquesa, donar treball i fer-ho arribar al conjunt de la societat

Des de fa temps, anem fluixos en aquets tres aspectes. Vegem-ho.

Pel que fa a assumir risc, avui el discurs empresarial el lideren, d’una banda, alts executius de grans corporacions molt ben remunerats i, d’una altra, emprenedors de start-up que, més que fer empresa busquen assolir el més aviat possible una gran plusvàlua. Poc risc assumeixen uns i altres. (més…)

El futur

Bona Tarda amics i amigues em dic Marc Miró i Escolà. El juny passat vaig acabar economia a la universitat Pompeu Fabra i avui treballo per pagar-me el màster. He estat delegat de curs, electe del claustre pels alumnes, membre de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i soc membre de les Joventuts d’Unió i estic aquí perquè voldria parlar-vos del futur.

I per aquest motiu en l’inici de la meva breu exposició us demano en que reflexioneu sobre quin es el llegat col·lectiu que ens voleu deixar a les generacions que venim i de si esteu satisfets amb el llegat que realment ens esteu deixant.

(més…)

projeccio_fons_poc_img-1

Declaració Portes Obertes del Catalanisme

Com a persones de plantejaments i experiències diverses, compromeses amb el país i amb la societat en aspectes molt diferents, volem expressar públicament el nostre compromís amb la recuperació d’un catalanisme plural, obert i integrador, imprescindible per abordar la profunda crisi institucional i política de Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol.

Entenem el catalanisme no com una finalitat en si mateixa sinó com un espai social compartit que permet plantejar i articular el conjunt i la diversitat d’aspiracions de la societat catalana, amb voluntat de cívica convivència amb la resta dels pobles d’Espanya i de presència i participació activa en la governabilitat de l’Estat.

El catalanisme que avui cal reivindicar i defensar és el que ens ha de permetre cohesionar la societat des de la democràcia, que vol dir també respecte a l’Estat de dret i al principi de legalitat, el diàleg i el progrés.

El diàleg és la culminació del respecte, la confiança, la voluntat d’acord entre les parts, de construir ponts sense exclusions. Ens cal diàleg per donar continuïtat a les aspiracions socials, culturals, polítiques i econòmiques de Catalunya en un marc espanyol, europeu i internacional,  d’una gran complexitat.

(més…)